Entradas
Comentarios
| 1. |
m. BOT. Arbre caducifoli (Populus alba), molt alt, de fulles blanques en el revers, i amb la soca llisa i d'un gris molt clar amb bandes transversals més fosques. Àlber nivi. Àlber piramidal.
|
| 2. |
m. FUST. Fusta d'este arbre.
|
| 1. |
f. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig.
|
| 2. |
f. pl. JOCS Joc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries.
|
m. i f. inv. PROF. Persona que ven objectes d'obra o de pisa.
|
|
|
| 1. |
f. Dia que en precedix un altre determinat, especialment quan es tracta d'un dia de festa. La vespra del dia de Sant Antoni.
|
| 2. |
f. [usat generalment en plural] Dies pròxims a un dia determinat. Vespres d'exàmens es posà malalt.
|
| 3. |
f. pl. REL. Part de l'ofici diví que es diu a la vesprada, abans de les completes.
|
| 4. |
de la festa, la vespra V. festa 8.
|
| 5. |
dies de molt, vespres de poc V. dia 41.
|
| 6. |
qui no té la vespra no té la festa loc. orac. S'usa per a indicar que en les festivitats, tan important com celebrar el dia de la festa és fruir de la vespra.
|
| 1. |
f. Regal o servici que es fa en mostra de gratitud o d'amor.
|
| 2. |
f. ANTROP./REL. Do que s'oferix a la divinitat o a un sant per a demanar auxili o alguna cosa que es desitja, o bé per a complir un vot.
|
| 3. |
f. REL. Pa i vi per a l'eucaristia que presenten els fidels.
|
| 4. |
f. REL. Almoina aportada pels fidels en la celebració eucarística.
|
| 1. |
m. Embolic, situació complicada.
|
| 2. |
m. Maniobra, activitat poc neta per a aconseguir un objectiu determinat.
|
m. Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa. He comprat un basquet de tomaques.
bàsquet [básket]
|
| 1. |
| 2. |
f. ANAT. Ventre, panxa.
|
| 3. |
f. [usat generalment en plural] Allò que hi ha en l'interior de certes coses.
|
| 4. |
f. ANAT./ZOOL. [usat generalment en plural] Estómac dels animals remugadors.
|
| 5. |
f. GASTR. [usat generalment en plural] Guisat elaborat amb trossos d'estómac de vedella o de mardà, cuinats amb condiments picants.
|
| 6. |
f. TÈXTIL Vellut bast de llana o d'espart que s'utilitza fonamentalment en la fabricació d'estores.
|
| 7. |
f. TÈXTIL Fil gros o metxa que, en un piqué, n'accentua el relleu.
|
| 1. |
v. tr. Arreplegar i ordenar adequadament (els objectes d'una habitació o d'una casa), de manera que quede cada cosa en el seu lloc.
|
| 2. |
v. tr. Doblegar l'extrem inferior (d'un vestit, d'una mànega, d'una cortina).
|
v. tr. Arregussar, arromangar.
|
| 1. |
v. tr. i pron. Arreplegar cap amunt (les mànegues d'una peça de vestir, els camals dels pantalons, una falda). Arromanga-li les mànegues de la camisa. S'arromangà els camals dels pantalons per a no banyar-se'ls.
|
| 2. |
v. pron. [col·loq.] Posar-se amb decisió a fer una faena. Ja està bé de protestar i arromangueu-vos, que hem d'acabar la tasca.
|
| 1. |
m. BOT./AGR. Fruit comestible de la melonera.
|
| 2. |
m. [col·loq.] Cap humà, especialment si és gros. El pobre xiquet tenia un bon meló.
|
| 3. |
m. [col·loq.] [usat generalment en plural] Mamella de dona.
|
| 4. |
meló d'alger (o d'aigua, o de moro) m. BOT./AGR. Fruit comestible de la melonera d'alger, gros, redó, de corfa d'un color verd fosc, i de polpa roja, dolça i molt refrescant.
|
| 5. |
meló de tot l'any m. BOT./AGR. Fruit comestible de la melonera de tot l'any, gran, redó o ovalat, de corfa verda o groga, segons les varietats, i de polpa d'un color groguenc clar, abundant, aromàtica i molt dolça.
|
