Damisel·la

 Abans del cap de setmana, per ser divendres, i no el de Robinson Crusoe, encara que no tinguem carn ni puguem anar a comprar figues tendres, ens toquen les paraules polisèmiques, malgrat no tindre mans. #pnlsollana #valenciàc2

avanttítol

Recordeu que, en valencià, tenim títols, amb "O", i que, a més a més, quan el prefix acaba en la lletra coincident de la paraula següent, la geminem, o la doblem, és a dir, no desapareix, encara que no sone...

I sí, la puntuació és correcta, però... es fa pesada, oi que sí? Aleshores, tracteu de no abusar de la puntuació en els vostres textos.

avanttítol [avantítol] 

m. PERIOD. En un diari, títol que se situa damunt del titular principal d'un article o d'una notícia.

centreeuropeu

Aquesta paraula cal vigilar-la perquè hem de recordar que el gentilici és europeu, i que centre (que no centro)  no és cap punt cardinal. Aleshores, no segueix la norma perquè aparega el guionet.

centreeuropeu -ea [sentɾewɾopɛ́w] (f. [sentɾewɾopéa]) 

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de l'Europa central.

2.	adj. De l'Europa central o que hi té relació.

Atzabeja

Hola! Hui una paraula ben farcideta de coses, ja que hi trobem un canvi vocàlic entre la A i la E,  la J final, i la TZ, que no oblideu de pronunciar-la amb dos colps de veu, perquè és un dígraf.

atzabeja [aʣabéʤa]

f. MINERAL. Varietat de lignit negre, dura, molt lluenta i compacta, susceptible de poliment, i molt usat en joieria.

Escaiola

Bona vesprada, la paraula de hui pot aparéixer a l'examen per tres motius:
1. Té dos significats de ben diferents, un molt semblant al castellà, i altre molt diferent (ALPISTE).
2. Si es llig o es diu, cal vigilar de pronunciar una "E" inicial, i no una "A".
3. La "Y" castellana inexistent en valencià, junt a altres opcions, de vegades es transforma en "I".

escaiola1 [eskajɔ́la]

1.	f. BOT. Planta gramínia (Phalaris canariensis), d'arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual s'utilitza com a menjar per a les aus de gàbia.

2.	f. BOT. Gra de l'escaiola.

escaiola2 [eskajɔ́la]

1.	f. Pasta feta d'algeps blanc i aiguacuit, usada en la construcció i per a fer motles en escultura.

2.	f. Figura o escultura realitzada emmotlant escaiola.

3.	f. Algeps molt fi i blanc utilitzat per a recobrir sostres, parets i estucar.

4.	f. MED. Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.

5.	f. MED. Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada