Masculins i femenins (2)

Article interessant que fa referència a les paraules interessants sobre el tema del gènere i del nombre

http://www.elpuntavui.cat/article/351930-masculins-i-femenins-2.html

Masculins - femenins (1)

Article interessant que fa referència a les paraules interessants sobre el tema del gènere i del nombre

http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/509274-masculins-i-femenins-alhora.html

Granejar

Hui, un verb acabat en -EJAR, que no cal confondre amb el verb AGRANAR (escombrar)

granejar [gɾaneʤáɾ] (graneja [gɾanéʤa])

1.	v. tr. Reduir a grans, a granalla. Granejar la pólvora.

2.	v. tr. GRAF. Traure gra a la superfície (d'una pedra litogràfica) per a dibuixar-hi amb llapis litogràfic.

Gosar

Hui, una paraula amb una "S", i que cal vigilar-la perquè es refereix a "OSAR" en castellà, ja que "GOZAR" es diu "GOJAR"

gosar1 [gozáɾ] (gosa [gɔ́za])

v. aux. [seguit d'un verb en infinitiu] Atrevir-se a fer alguna cosa. No gosava dir-li res.

Caporal

Hui, una paraula que cal utilitzar per a evitar el barbarisme "cabo", i també la destaquem per a assenyalar que moltes de les feines, quan una dona la fa, té un nom en femení, i no les formes "dona+feina"

caporal -a [kapoɾál]

1.	m. i f. Persona que fa de cap d'una colla de treballadors o d'un grup de gent armada.

2.	m. i f. MIL. Cap de soldats que té el grau menys elevat en la jerarquia militar.

3.	caporal primer m. i f. MIL. Militar que ocupa el grau intermedi entre el caporal i el sergent.

Volandera

Bones! Per a hui, la forma correcta de dir-li a l'arandela.

volandera [volandéɾa]

f. TECNOL. Peça en forma de corona circular que es posa al voltant d'un eix.

Barco

Per a hui, una paraula que apareix al diccionari, que no és la preferible, però que és correcta encara que no es crega.

barco [báɾko]

1.	m. NÀUT. Vaixell.

Tarannà

Bon dia! Hui ens abelleix la paraula que més ens agrada del valencià, que no existeix en castellà una forma que ens ajude a descobrir què significa (talante) i que, a més més, té una duplicació de la "N". El tarannà valencià!!! Cal dir que el seu plural és tarannàs, però que si algú és valencianoparlant la forma *tarannans li sona fatal.

tarannà [taɾanná] [pl. -às]

m. Manera de ser i de comportar-se.

Atzabeja

Hola! Hui una paraula ben farcideta de coses, ja que hi trobem un canvi vocàlic entre la A i la E,  la J final, i la TZ, que no oblideu de pronunciar-la amb dos colps de veu, perquè és un dígraf.

atzabeja [aʣabéʤa]

f. MINERAL. Varietat de lignit negre, dura, molt lluenta i compacta, susceptible de poliment, i molt usat en joieria.

Bordar

Bona nit! La paraula de hui és un fals amic, ja que els gossos borden, i les dones que cusen únicament broden... Així que, ja sabeu, pareu atenció a la posició de la "R".

bordar [boɾðáɾ] (borda [bóɾða])

v. intr. Lladrar amenaçadorament.

Escorxador

Hola! La paraula de hui tot i que semble que únicament siga una paraula per a evitar un barbarisme, "MATADERO", a més a més té més problemes, i aquestos són:
1. La "X", fàcil de detectar i d'escriure, ja que es troba darrere d'una consonant "R".
2. L'emmudiment de la "d", habitual en les paraules acabades en -ADOR, tot i que cal pronunciar aquest so.
3. La "e" inicial, que ha de ser pronunciada així, i no com una "a".
4. A l'igual que la paraula anterior, aquesta també pot ser un ocell.

escorxador -a [eskoɾʧaðóɾ]

1.	m. Lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les vísceres.

2.	m. i f. PROF. Persona que escorxa animals o arbres.

3.	m. Ganivet per a escorxar.

4.	m. ORNIT. Capsot d'esquena roja.

Suïssa

Bones! La paraula de hui està ben plena de coses...
No només és una paraula femenina que quan es forma a partir del masculí dobla la "S", sinó que també duu una dièresi a la Ï, i això es podria explicar pels dos famosos assumptes teòrics en què apareixen els famosos dos punts per a indicar que són dues síl·labes diferents o perquè deriva d'una I tònica.
A més a més, cal assenyalar que altres significats molt més "dolços"i el d'un ocell.

suís -ïssa [suís]

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Suïssa.

2.	adj. De Suïssa o que hi té relació.

3.	m. ORNIT. Gomet2.

4.	m. ALIM. Tassa de xocolate amb nata damunt.

5.	m. GASTR. Coca de forma ovalada, elaborada amb farina, ous i sucre.

Escaiola

Bona vesprada, la paraula de hui pot aparéixer a l'examen per tres motius:
1. Té dos significats de ben diferents, un molt semblant al castellà, i altre molt diferent (ALPISTE).
2. Si es llig o es diu, cal vigilar de pronunciar una "E" inicial, i no una "A".
3. La "Y" castellana inexistent en valencià, junt a altres opcions, de vegades es transforma en "I".

escaiola1 [eskajɔ́la]

1.	f. BOT. Planta gramínia (Phalaris canariensis), d'arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual s'utilitza com a menjar per a les aus de gàbia.

2.	f. BOT. Gra de l'escaiola.

escaiola2 [eskajɔ́la]

1.	f. Pasta feta d'algeps blanc i aiguacuit, usada en la construcció i per a fer motles en escultura.

2.	f. Figura o escultura realitzada emmotlant escaiola.

3.	f. Algeps molt fi i blanc utilitzat per a recobrir sostres, parets i estucar.

4.	f. MED. Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.

5.	f. MED. Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada

Bàsquet i basquet

Vídeo de youtube amb l'expliació: https://www.youtube.com/watch?v=qRXSRekYo4A

bàsquet [básket]

1.

m. ESPORT Esport practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que intenten introduir amb les mans una pilota dins d'una cistella que defén l'equip contrari. basquet [baskét] m. Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa. He comprat un basquet de tomaques.

Caravel·la

Bones! Per a hui, una paraula de l'elemental, que amb la terminació -el·la afavoreix l'aparició d'una ele geminada. I, a més a nés, aquesta es tracta de la primera paraula amb què iniciem l'etiqueta de les paraules que en castellà és B, i en valencià V. O a l'inrevés!

Estan bojos estos valencians!  ;)

caravel·la [kaɾavɛ́la]

f. NÀUT. Embarcació ràpida i lleugera, de popa plana i d'una sola coberta, de buc relativament curt, ample i molt alt, amb castell elevat a proa i a popa, i amb tres arbres armats de veles llatines.

Jerusalem

Bona vesprada, la paraula de hui és un topònim i, per tant, s'escriu amb majúscula sempre. A l'examen podria aparéixer per diverses qüestions, com són:
1. No s'escriu "G" davant de "E" com en la majoria dels casos, ja que els noms bíbilics són una excepció.
2. És una de les poques paraules que canvien la -N final del castellà per una M.
3. El seu gentilici és jerosolomità (apareix també un canvi vocàlic)


Jerusalem: Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967. [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0233584.xml]

Joliu

Joliu pot aparéixer a l'examen perquè comença amb la "j" i perquè el seu femení és joliua, no es forma amb la terminació -IVA

joliu -a [ʤolíw]

1.	adj. Agradable de veure o de sentir per la seua bellesa. Un cant suau i joliu.

2.	m. BOT. Planta herbàcia bulbosa (Scilla liliohyacinthus), de fulles lanceolades i flors blaves arraïmades, pròpia de les fagedes de muntanya.

Festina lente

Expressió llatina que significa ‘afanya’t lentament’; constitueix un oxímoron que ens exhorta contundentment a actuar amb diligència però sense atabalament ni precipitació.

Definició extreta de la web Rodamots: http://rodamots.cat/festina-lente/

Gra

Bon cap de setmana!

Recordeu, les paraules monosil·làbiques no porten accent en la majoria dels casos, excepte en el llistat de les de l'accent diacrític

Bedoll

La paraula de hui podria aparéixer als exàmens pels motius següents:
1. La "A" inicial del castellà en valencià desapareix, com ocorre en algunes altres paraules.
2. És una paraula que sofreix un canvi vocàlic entre la "O" i la "U", com en unes quantes paraules més.
3. La "L" final, a l'estil de cristall o de metall, es transforma en una "LL".

bedoll [beðóʎ]

1.	m. BOT. Arbre caducifoli (Betula pendula), de muntanya, de fulles triangulars, dentades i glabres, amb les branques jóvens més o menys penjants i de fruits menuts agrupats en aments penjants. Bedoll groc. Bedoll glandulós.

2.	m. FUST. Fusta d'este arbre.

Llombrígol

Bon dia! En la paraula de hui farem una referència a una paraula que va aparéixer aproximadament el 2014 a algun dels exàmens de la JQCV, no sols així com està escrita aquesta forma completa (ombrígol és incorrecta), sinó que també es referia la qüestió a quin és el significat d'aquesta paraula, tan diferent del castellà.

llombrígol1 [ʎombɾíɣol]

m. ZOOL. Anèl·lid oligoquet (Lumbricus sp), de color blanc o rogenc, de cos moll, llarg i cilíndric, format per nombrosos anells proveïts de pèls curts i rígids en la part inferior, que li servixen per a caminar, i que viu en terrenys humits on contribuïx a la formació de l'humus. llombrígol2 [ʎombɾíɣol] m. ANAT. Melic 1 i 2

Sotssecretari

Bon dia a migdia! La paraula de hui dimecres és la primera que apareix a petició d'un alumne per un dubte de classe. Aquesta paraula podeu trobar-se-la a l'examen pels motius següents:
1. S'escriu sense guionet perquè es tracta d'un prefix, no acompleix les dues condicions per a dur-ne un.
2. És una de les poquíssimes paraules en valencià que ens podem trobar en què no apareix la "SS" entre dues vocals.

sotssecretari -ària [soʦekɾetáɾi]

m. i f. PROF. Subsecretari.

Tórtora

Bona vesprada, la paraula de hui la paraula destacada podria aparéixer a l'examen per dos motius:
1. És una de les poques paraules esdrúixoles que s'accentuen amb la "O" tancada.
2. Hi ha un canvi de la "L" en castellà a la "R" vibrant valenciana.

tórtora [tóɾtoɾa]

f. ORNIT. Au (Streptopelia turtur) de 28 centímetres de llargària, de plomatge gris i amb les ales de color castany i negre per damunt.

Xamfrà

Aquesta paraula és de les més especials perquè diferents casos especials pels quals podrien aparéixer a l'examen:
1. El so de la X inicial, que sona com a TX, i no SH.
2, La M davant de F, habitual en el valencià, tot i que hi ha excepcions.
3. La R en valencià, que en castellà és una L (semblant a CARABASSA - CALABAZA)
4. En aquest cas, la N final castellana desapareix i només hem d'accentuar la A final, ja que és una paraula aguda acabada en vocal.

xamfrà [ʧaɱfɾá]

1.	m. CONSTR. Cantó d'un edifici constituït per un pla que forma angles obtusos amb cadascuna de les dos façanes que el determinen.

2.	m. Cara, generalment llarga i estreta, que mata l'aresta d'un sòlid.

Damisel·la

Aquesta nova paraula de hui podria aparéixer de dues maneres:
1. La terminació -EL·LA, que gemina habitualment, tot i que no sempre.
2. Una pregunta tipus en la qual es busque la confusió entre significats d'aquesta paraula, que l'opció correcta seria probablement la que es correspon a la segona.

damisel·la [damizɛ́la]

1.	f. Senyoreta 1 i 4.

2.	f. ZOOL. Libèl·lula.

Comboi

Aquesta paraula ha estat escollida pel comboi que ens fa iniciar aquest nou projecte...

Per què i com podria aparéixer a l'examen?
En el primer cas, perquè hi ha un canvi del CONVOY castellà a la MB que podeu observar.
En el segon, perquè és una paraula genuïna valenciana.

comboi1 [kombɔ́j]

1.	m. Conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts, especialment conjunt de vehicles que transporten municions, aliments, armament, ferits o presoners, convenientment escortats.

2.	m. MIL./NÀUT. Formació naval constituïda per naus mercantils escortades per naus de guerra que les protegixen de possibles atacs enemics.

3.	m. FERROC. Tren 1.

4.	m. Colla d'obrers, de refugiats o de presoners que es traslladen d'un lloc a un altre.

5.	m. ECON. Conjunt de mercaderies traslladades d'un lloc a un altre per a aconseguir avantatges aranzelaris i un estalvi de transport més gran.

6.	m. Setrilleres per al servici de taula.

comboi2 [kombɔ́j]

1.	m. Activitat festiva, diversió col·lectiva.

2.	m. Entusiasme, il·lusió. Li fa molt de comboi anar al circ.