circumspecció [siɾkumspeksió]
f. Qualitat de circumspecte.
|
Amb vocabulari preparatori per als exàmens oficials de valencià. No feu parlar, i feu parlar!
f. Qualitat de circumspecte.
|
1. |
adj. Que és (un animal) salvatge, que no està domesticat. El llop és un animal feréstec.
|
2. |
adj. Que és (una persona) intractable, esquerpa. Era un home solitari i feréstec que no tenia tracte amb ningú.
|
3. |
adj. Que fa feredat. Un somriure feréstec, ple de malignitat.
|
1. |
m. ANAT. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments.
|
2. |
boca de l'estómac V. boca 38.
|
3. |
mal d'estómac V. mal 56.
|
1. |
f. ART Terra cuita molt fina composta de feldespat i caolí, que diferix de l'ordinària per la seua transparència.
|
2. |
f. ZOOL. Mol·lusc gasteròpode marí (Cypraea sp), amb la closca oviforme sense opercle, recoberta d'un esmalt brillant molt fi que s'usava com a material d'adorn en indumentària i mobles, i que habita en els mars càlids, especialment en els tropicals.
|
3. |
f. pl. PAT. Tumor o adenopatia dels ganglis del coll o d'altres regions.
|
1. |
adj. De poble, propi de la gent d'un poble. Gent pobletana. Costums pobletans.
|
2. |
m. i f. Habitant d'una població que no és ciutat ni vila.
|
1. |
f. REL. Revelació dels esdeveniments de la fi del món.
|
2. |
f. Gran catàstrofe.
|
1. |
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant del nord d'Àfrica.
|
2. |
adj. Del nord d'Àfrica o que hi té relació.
|
1. |
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de l'Europa central.
|
2. |
adj. De l'Europa central o que hi té relació.
|
[it.] f. pl. ALIM. Pasta alimentària elaborada amb farina, en forma de tira llarga i plana.
|
m. POLÍT. Actitud de rebuig o recel cap als projectes polítics de la Unió Europea.
|
f. REL. Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l'obra redemptora de Crist.
|
adj. HIST. De la Baixa Edat Mitjana o que hi té relació.
|