martes, 28 de mayo de 2019

Sinagües

sinagües [sináɣwes]
1.
f. pl. INDUM. Peça de vestir interior femenina, generalment blanca i sense cosset.
2.
m. inv. [col·loq.] Marit que es deixa governar per la dona. Sempre ha sigut un sinagües.
3.
m. inv. [col·loq.] Home fluix i condescendent.

lunes, 27 de mayo de 2019

Grévol

grévol (o grèvol) [gɾévol]
1.
m. BOT. Grevoler.
2.
m. FUST. Fusta de grevoler.
3.
m. ORNIT. Au (Bonasa bonasia) de color gris terrós, tacat a franges, que viu en el centre i el nord d'Europa.

sábado, 25 de mayo de 2019

Visc

I sí, aquesta paraula també està en el diccionari!

visc2 -a [vísk]

adj. i m. i f. Estràbic.

viernes, 24 de mayo de 2019

Visc (planta)

Ací, una planteta ben apegalosa!!

visc1 [vísk]
1.
m. BOT. Subarbust dioic hemiparàsit (Viscum album), de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arredonida.
2.
m. Matèria apegalosa treta d'este arbust, amb la qual s'unten vímens, juncs i altres matèries, per a caçar pardalets.
3.
caçar amb visc loc. verb. CAÇA Modalitat popular de caça menor que es realitza col·locant creueres enviscades entre les branques d'un arbret, per a caçar aus cantadores.

Conspiranoic

I hui, vos pose una paraula que no està recollida als diccionaris, però per a la parla queda molt bé. així, aprofite per a presentar-vos altre web interessant, l'ésAdir.

http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/conspiranoic


conspiranoic | conspiranoica

Etiquetes
»  ús general  
»  no recollit a DIEC  
Terme format pel truncament de conspiració i paranoic, a.
Relatiu a teories de la conspiració.

martes, 21 de mayo de 2019

Xauxa

Vigileu que sona /sh/ i no /tx/!
 
xauxa [ʃáwʃa]

f. País imaginari, on hi ha una gran abundància i on tot el món pot tindre el que desitja. Tu creus que açò és xauxa!

lunes, 20 de mayo de 2019

Atzucac

La de hui, amb els problemes ortogràfics de la TZ i de l'oclusiva final.

atzucac [aʣukák]
1.
m. Carreró o camí que no té eixida.
2.
m. Conflicte o situació molt difícil de resoldre.

sábado, 18 de mayo de 2019

Barata

barata [baɾáta]
1.
f. Permuta 1. Fer barata.
2.
prep. A canvi de. Li vaig donar les garrofes barata emportar-se-les. M'ho va deixar tot barata res.
3.
donar barata cançons (alguna cosa) V. cançó 8.

viernes, 17 de mayo de 2019

Escaig

I hui comencem una sèrie de parules genuïnes valencianes que estan molt bé per als exàmens.

escaig [eskáʧ]
1.
m. Fracció que excedix una quantitat redona. Sis euros i escaig.
2.
m. Talleruca, retall, tros extrem d'una peça de roba o de paper.

jueves, 9 de mayo de 2019

Escama / escàndol

escama2 [eskáma]
1.
f. Rebombori, avalot. No feu escama, que tinc el xiquet malalt.
2.
f. Escàndol. Van silenciar els fets perquè no volien que s'armara una escama.

miércoles, 8 de mayo de 2019

Escama / Escata

escama1 [eskáma]
1.
f. Escata.
2.
f. BOT. Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
3.
f. PAT. Fragment de capa rica en queratina que es desprén de la pell.
4.
f. Placa d'una superfície quan s'exfolia.


escata [eskáta]
1.
f. ANAT./ZOOL. Placa petita, dura i de forma oval, que imbricada amb altres recobrix el cos de certs animals, especialment dels peixos o dels rèptils.
2.
f. ANAT./ZOOL. Excrescència quitinosa de les ales dels lepidòpters.
3.
f. ANAT./ZOOL. Conjunt de les escates d'un animal. Un peix amb l'escata rogenca.
4.
f. PAT. Escama1 3.
5.
f. Placa xicoteta de material dur que, imbricada amb altres plaques semblants, forma una armadura o un ornament.

Acarrear

acarrerar [akareɾáɾ] (acarrera [akaréɾa])
v. tr. i pron. Fer prendre (a algú) una via, una direcció, un costum o un hàbit.

lunes, 6 de mayo de 2019

Aturullar

aturrullar [aturuʎáɾ]
v. tr. i pron. Confondre, torbar (a algú) de manera que no sap què dir, què ha de fer, com comportar-se.

Galant

Bona vesprada, hui teniu una paraula que afegeix una "-T" a la forma castellana, i que ja ha aparegut als exàmens. Es confon molt amb les paraules que perden la "-N" final castellana i d'altres que la mantenen.

galant [galánt]
1.
adj. Que és (un home) molt obsequiós amb les dones, que li agrada complaure-les. Tens un amic molt galant.
2.
adj. Propi de les relacions amoroses. Peripècies galants. Una aventura galant.
3.
m. Home que festeja una dona.
4.
m. AUDIOVIS./TEATRE Actor, generalment jove i atractiu, que representa el paper de protagonista en una producció cinematogràfica o teatral, especialment de caràcter amorós.Un galant dels anys seixanta.
5.
adj. MÚS. Que és (una obra musical) lleugera i refinada, pròpia de la segona mitat del segle XVIII. En el concert interpretaren peces d'estil galant.

sábado, 4 de mayo de 2019

Merlot

Hola! Per a hui, una paraula que a l'examen podria aparéixer perquè és una de les de la sèrie de substantius que formen el masculí a partir del femení afegint la terminació -OT, i també perquè hi ha un canvi vocàlic del castellà mirlo al valencià.

merlot [meɾlɔ́t]
1.
m. ORNIT. Mascle de la merla.
2.
m. BOT./AGR./AMPEL. Raïm de gra menut i pell gruixuda.
3.
m. ENOL. Vi elaborat amb este raïm.

Navaixa / navalla

Al diccionari de l'AVL la paraula en què apareix el significat és navalla, però són totes dues correctes.

navalla [naváʎa]
1.
f. Ganivet que es plega introduint la fulla en una ranura que té a propòsit el mànec.
2.
f. Instrument d'acer de tall molt fi que servix per a afaitar els pèls de la barba i el tòs i per a rasurar els cabells.
3.
f. ZOOL. Mol·lusc lamel·libranqui (Ensis ensis), de closca formada per dos valves simètriques, llises, de forma allargada, estreta i quasi rectangular, comestible, que habita en l'arena fangosa.

jueves, 2 de mayo de 2019

Sabre

Hola! Per a hui, altra paraula que també és un peix (en castellà pez cinto) i que té un altre significat a més d'aquest dit. Eixe primer significat cal assenyalar que tot i que en castellà s'escriu amb "L", en valencià va amb "R".

sabre [sábɾe]
1.
m. ARM. Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seua vora convexa.
2.
m. NÀUT. Maneta amb què s'accionen els molinets manuals.
3.
m. NÀUT. Barra de ferro o palanca que servix per a travar o deixar lliure la cadena de l'àncora.
4.
m. NÀUT. Llistó de fusta que sosté l'allunament d'una vela.
5.
m. ICT. Peix perciforme (Lepidopus caudatus), de cos estret i allargat, pell sense escates, morro en punxa, boca ampla amb fortes dents, de color blanc platejat i carn molt apreciada.