Truita

Bon matí! Ja fa olor de pont! Continuem amb la sèrie dels peixos, paraules polisèmiques i que tenen alguna característica especial en la seua ortografia. Per a hui, la truita, en castellà trucha i tortilla, de la qual també s'ha de dir que no s'escriu amb dièresi.

truita1 [tɾújta]

f. GASTR. Ou o ous batuts i cuits en una paella untada d'oli, formant una massa redona o oblonga, sols o barrejats amb altres ingredients. Truita de creïlles. truita2 [tɾújta] f. ICT. Peix teleosti d'aigua dolça (Salmo trutta), de cos allargat, dents desenvolupades, coloració variable i carn comestible molt apreciada.

Pàmpol

Hola! Hui una paraula que s'assembla al seguit de paraules amb "o" oberta o tancada, i que també té diferents significats, tot i que els dos més coneguts són els d'una orella i la fulla. En castellà es diu romerillo.

pàmpol [pámpol]

1.	m. BOT. Fulla de cep o de figuera.

2.	m. [pej.] Orella, especialment de grans dimensions. Obri els pàmpols!

3.	m. ICT. Dot2.

4.	m. ICT. Peix teleosti (Naucrates ductor), de dors blau i flancs platejats, solcats per cinc bandes transversals amples de color blau fosc.

5.	m. ICT. Pudenta 2.

6.	m. Pantalla de forma acampanada generalment de vidre opac o translúcid.

7.	a la caiguda del pàmpol V. caiguda 16.

8.	amb unes orelles com a pàmpols V. orella 17.

9.	orelles com a pàmpols V. orella 29.

Llamàntol

Bones, hui la segona paraula de la sèrie de peixos i d'altres animals d'aigua... Hui pertoca el castellà "bogavante". No només apareixeria per la dificultat del seu significat, sinó també per la "O" tancada.

llamàntol [ʎamántol]

m. ZOOL. Crustaci decàpode (Homarus gammarus), de cos allargat i de grans dimensions, amb unes pinces enormes en el primer parell de potes, i de carn molt apreciada.

Castanyola

Bon dia! Amb la paraula de hui iniciem una sèrie de vocabulari de peix i de marisc... Amb la paraula de hui volem reflectir una paraula que té un significat molt conegut i senzill, però que en té un altre, aquest, que presentaria una gran problemàtica; encara que el llistat de significats és molt extens. En castellà es diu japuta o palometa, entre d'altres noms.

castanyola [kastaɲɔ́la]

1.	f. BOT. Anemone 2.

2.	f. BOT. Junça 2.

3.	f. ICT. Peix perciforme marí (Brama raii), pelàgic, de cos pla, front bombat i boca menuda, de color gris o negrós, de vint a setanta centímetres de llargària i de carn blanca i comestible.

4.	f. ICT. Castanyoleta.

5.

f. pl. MÚS. Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

6.	f. Castanyeta 1.

7.	f. OFICIS Motle menut dividit en dos mitats fixades en les puntes d'unes estenalles que permeten tancar-lo per a abocar el metall i obrir-lo per a traure la peça.

8.	f. ALIM. Llepolia esferoïdal de regalíssia i mel.

9.	f. NÀUT. Peça de fusta col·locada verticalment en la part interior de l'orla d'una nau que té, en l'extrem superior, que sobreïx de la borda, una groera amb una rotllana per la qual fila l'amura de la major.

10.	alegre com unes castanyoles loc. adj. Molt alegre.

Invitar

La paraula de hui és una apareguda a classe que només podria aparéixer a la pregunta: "Quina paraula (no) està al diccionari? I és que, encara que no ho pensem, sí que hi apareix.

invitar [iɱvitáɾ]

1.	v. tr. Convidar.

2.	v. tr. Demanar (a algú) que faça alguna cosa. El va invitar a parlar.

3.	v. tr. Instar que es faça alguna cosa. La invitaren a abandonar la sala.

4.	v. tr. Oferir un lloc, una cosa o una circumstància l'oportunitat (de fer alguna cosa). Unes afirmacions que inviten al debat.

Assossegar

La paraula de hui és especial, perquè és una de les poques amb doble "SS".

assossegar [asoseɣáɾ] (assossega [asoséɣa])

v. tr. i pron. Calmar, tranquil·litzar. Les nostres paraules no aconseguien assossegar-lo. Assossega't una miqueta abans de parlar.

Gavan / gavany

La paraula de hui podria aparéixer a l'examen perquè sofreix un canvi de "B" per "V" respecte del castellà, i també pel fet que o bé es manté la -N final o bé perquè aquesta canvia a NY.

gavan [gaván]

1.	m. INDUM. Capot amb mànegues i, a vegades, amb captuxa, fet de tela grossa, per a abrigar-se en temps de fred.

2.	m. INDUM. Gipó 1.

Enceb

La paraula de hui és una paraula pràcticament desconeguda que podria aparéixer a l'examen perquè és molt poc habitual haver-la escoltada i perquè, a més a més, s'assembla (i sona igual) que una altra paraula amb una oclusiva final, "encep", el que aquesta darrera significa: "Peça de fusta en què es fixa el canó d'una arma de foc".

 

enceb

1. m. ARM./EXPL. Quantitat xicoteta de material explosiu, molt sensible, que inclou una metxa, una resistència elèctrica o uns elèctrodes que produïxen l'explosió.

2. m. HIDR. Quantitat de líquid necessària per a produir l'encebament d'un òrgan de bombament.

3. m. INFORM. Enceb de càrrega.

4. enceb de càrrega INFORM. Sistema operatiu que en carrega un altre més general, útil o complex, i que sol ser superposat una vegada fet el treball.

Jaspiat

Bones! La paraula de hui podria aparéixer pel canvi vocàlic que es produïx... A més, cal dir que la "J" inicial, com en la majoria de les paraules, no canvia...

jaspiat -ada [ʤaspiát]

adj. Que té un aspecte semblant al del jaspi per les seues vetes i els seus pics.

Alemany

Bon dia! La paraula de hui apareixia a l'examen, sempre depén de la meua opinió personal, a la part parlada i a la redacció, sobretot perquè la gent diu incorrectament alemà

alemany -a [alemáɲ]

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant d'Alemanya.

2.	m. LING. Llengua germànica parlada principalment a Alemanya, a Àustria i a gran part de Suïssa.

3.	adj. D'Alemanya o de l'alemany, o que hi té relació.

4.	alt alemany m. LING. Alemany originat en les zones de muntanya del centre i sud d'Alemanya i dels Alps, que constituïx la base de l'alemany comú modern.

5.	baix alemany m. LING. Alemany parlat en part dels Països Baixos i en tot el nord d'Alemanya.

6.	pastor alemany V. pastor 9 i 10.

Beluga

beluga [belúɣa]

f. ZOOL. Cetaci odontocet (Delphinapterus leucas), de color blanc i de dentat molt reduït.

Conciliar (adjectiu)

conciliar [konsiliáɾ]

adj. REL. Del concili o que hi té relació. Acord conciliar. Seminari conciliar. Textos conciliars

Conciliar (verb)

Verb que en la seua tercera accepció és pronominalitzat, i sense L·L

conciliar1 [konsiliáɾ] (concilia [konsilía])

1.	v. tr. Posar d'acord (dos o més persones) sobre un punt en litigi per mitjans persuasius. Ha hagut d'intervindre un mediador per a conciliar les parts.

2.	v. tr. i pron. Posar d'acord o fer compatibles (coses que semblen contràries). Conciliar punts de vista oposats. El que jo propose es concilia perfectament amb el que voleu vosaltres.

3.	v. pron. Guanyar-se la voluntat o la bona disposició d'algú. Es concilià el favor del ministre.

Eixamorat

adj. Que ha perdut parcialment la humitat. La roba acabada d'arreplegar si encara està eixamorada es planxa millor. Les llonganisses eixamorades es conserven bé i no es florixen.

Poliol

Bona nit! La paraula de hui és poliol, una herba i infusió que cal dir per a evitar el castellanisme poleo

1. m. BOT. Planta herbàcia perenne (Mentha pulegium), molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, que creix en les vores de torrents i té nombroses virtuts remeieres.

2. m. BOT. Mata aromàtica (Satureja fruticosa), de fulles ovades xicotetes i flors blanquinoses, agrupades en verticil·lastres, molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva.

3. m. BOT. Melissa.

4.m. BEG. Infusió feta amb les fulles d'estes plantes.

5.poliol blanc (o de menta) m. BOT.Planta herbàcia perenne (Satureja calamintha), aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, flors purpúries en ramells axil·lars i fruits amb quatre núcules, que té virtuts tòniques i estomacals.

Vel·leïtat

Bon dia! per a hui una paraula de les que té de tot. A l'examen no sols podria aparéixer pel significat, sinó també per la ele geminada i per la dièresi que indica que són dues síl·labes diferents.

vel·leïtat [veleitát]

f. Aspiració vaga i inconstant, voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua joventut.

Programari

Bona vesprada, per a hui la forma valenciana de l'anglicisme "software".

programari [pɾoɣɾamáɾi]

m. INFORM. Conjunt de programes, instruccions i elements no físics que constituïxen un equip informàtic.

Feltre

Per a hui, una paraula que sofreix un canvi vocàlic, a més del quart significat, poc habitual.

feltre [féltɾe]

1.	m. TÈXTIL Teixit gros de llana o de pèl, no fabricat a base de fils d'ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes a les altres.

2.	m. TÈXTIL Teixit de llana o cotó semblant al feltre.

3.	m. AGR. Colleró de tela forta, farcida de llana, que els animals porten quan llauren a parell per a sostindre el pes del jou damunt del coll.

4.	m. Embull o embolic difícil de desfer.

Lleu

Bona nit! La paraula de hui podria aparéixer, segons la meua opinió personal, principalment per un significat diferent dels dos primers que apareixen al Diccionari Normatiu de l'AVL, o bé per alguna de les frases fetes que apareixen llistades a continuació.

lleu [ʎéw]

1.	adj. De poc de pes, lleuger. Un cos lleu.

2.	adj. De poca importància, no greu. Una cremada lleu.

3.	m. FISIOL./ANAT. Pulmó 1.

4.	m. Ànim, valor i capacitat de fer coses repulsives o desagradables. Té molt de lleu.

5.	m. Lentitud i indolència excessives a l'hora d'obrar. Té un lleu més gran que una casa.

6.	adv. Prompte 4 i 5.

7.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tota la força i energia.

8.	amb tot el lleu loc. adv. Descaradament, sense vergonya.

9.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tot el cor, amb tota la intenció. M'ho va dir amb tot el lleu.

10.	més content que un gat amb un lleu  V. gat 30.

11.	més content que un gos amb un lleu  V. gos 26.

12.	si el pare és lleu i la mare, freixura, a qui ha de semblar la criatura?  V. pare 18.

13.	tirar (o traure) el lleu (per la boca) loc. verb. Fer un gran esforç. Els jugadors tiraren el lleu en el camp.

Afaram

Hui, una paraula d'aquestes de nivell C2 que, o te la saps, o ja cal deixar-se-la en blanc... Encara que no ho semble, HA APAREGUT A CLASSE!

afaram [afaɾám]

1.	m. i f. Persona ambiciosa i desaprensiva. És un afaram: només pensa en ell.

2.	m. i f. Persona desenfrenada, que actua sense control.

3.	m. i f. Persona molt lletja, d'aspecte repel·lent.