Conciliar (verb)

Verb que en la seua tercera accepció és pronominalitzat, i sense L·L

conciliar1 [konsiliáɾ] (concilia [konsilía])

1.	v. tr. Posar d'acord (dos o més persones) sobre un punt en litigi per mitjans persuasius. Ha hagut d'intervindre un mediador per a conciliar les parts.

2.	v. tr. i pron. Posar d'acord o fer compatibles (coses que semblen contràries). Conciliar punts de vista oposats. El que jo propose es concilia perfectament amb el que voleu vosaltres.

3.	v. pron. Guanyar-se la voluntat o la bona disposició d'algú. Es concilià el favor del ministre.