atzagaia [aʣaɣája]
f. HIST./ARM. Llança curta i de poc de pes, que s'usava com a arma llancívola.
|
Amb vocabulari preparatori per als exàmens oficials de valencià. No feu parlar, i feu parlar!
f. BOT. Planta (Agave americana) d'una gran talla, de fulles carnoses molt grans, espinoses en les vores i acabades en un fort mucró, i de flors de color groguenc, originària de Mèxic i molt estesa en la costa mediterrània, utilitzada en jardineria.
|
m. BOT. Planta herbàcia perenne (Asarum europaeum), de rizoma rèptil, fulles arrenyonades i grosses, i escapus central amb flors terminals de color roig tirant a negre.
|
f. CAVALL. Bèstia de càrrega.
|
| 1. |
m. Carreró o camí que no té eixida.
|
| 2. |
m. Conflicte o situació molt difícil de resoldre.
|
f. MINERAL. Varietat de lignit negre, dura, molt lluenta i compacta, susceptible de poliment, i molt usat en joieria.
|