assossegar [asoseɣáɾ] (assossega [asoséɣa])
v. tr. i pron. Calmar, tranquil·litzar. Les nostres paraules no aconseguien assossegar-lo. Assossega't una miqueta abans de parlar.
|
Amb vocabulari preparatori per als exàmens oficials de valencià. No feu parlar, i feu parlar!
v. tr. i pron. Calmar, tranquil·litzar. Les nostres paraules no aconseguien assossegar-lo. Assossega't una miqueta abans de parlar.
|
| 1. |
v. tr. Arreplegar i ordenar adequadament (els objectes d'una habitació o d'una casa), de manera que quede cada cosa en el seu lloc.
|
| 2. |
v. tr. Doblegar l'extrem inferior (d'un vestit, d'una mànega, d'una cortina).
|
v. tr. Arregussar, arromangar.
|
| 1. |
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Suïssa.
|
| 2. |
adj. De Suïssa o que hi té relació.
|
| 3. |
m. ORNIT. Gomet2.
|
| 4. |
m. ALIM. Tassa de xocolate amb nata damunt.
|
| 5. |
m. GASTR. Coca de forma ovalada, elaborada amb farina, ous i sucre.
|
m. i f. PROF. Subsecretari.
|