Feréstec

Paraula plana i amb l'accent tancat.

feréstec -éstega [feɾéstek] 

1.	adj. Que és (un animal) salvatge, que no està domesticat. El llop és un animal feréstec.

2.	adj. Que és (una persona) intractable, esquerpa. Era un home solitari i feréstec que no tenia tracte amb ningú.

3.	adj. Que fa feredat. Un somriure feréstec, ple de malignitat.

Estómac

estómac [estómak] 

1.	m. ANAT. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments.

2.	boca de l'estómac V. boca 38.

3.	mal d'estómac V. mal 56.

Atziac

atziac -aga [aʣiák] 

adj. Nefast, funest, gens favorable. Un dia atziac.

Ret

Aquesta paraula, que apareix com la majoria de les oclusives (posició aguda, VOCAL+ OCLUS.) acabades en -T, té un problema afegit i és que en els diccionaris normatius no és coincident en el gènere:
Definició de l'AVL:

ret [rét] 

1.	f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.

2.	f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.

Definició del DIEC:

ret

1 m. [LC] Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
2 m. [AGP] [IT] [SP] Xarxa 1 i 2 .

Atzucac

La de hui, amb els problemes ortogràfics de la TZ i de l'oclusiva final.

atzucac [aʣukák]

1.	m. Carreró o camí que no té eixida.

2.	m. Conflicte o situació molt difícil de resoldre.

Enceb

La paraula de hui és una paraula pràcticament desconeguda que podria aparéixer a l'examen perquè és molt poc habitual haver-la escoltada i perquè, a més a més, s'assembla (i sona igual) que una altra paraula amb una oclusiva final, "encep", el que aquesta darrera significa: "Peça de fusta en què es fixa el canó d'una arma de foc".

 

enceb

1. m. ARM./EXPL. Quantitat xicoteta de material explosiu, molt sensible, que inclou una metxa, una resistència elèctrica o uns elèctrodes que produïxen l'explosió.

2. m. HIDR. Quantitat de líquid necessària per a produir l'encebament d'un òrgan de bombament.

3. m. INFORM. Enceb de càrrega.

4. enceb de càrrega INFORM. Sistema operatiu que en carrega un altre més general, útil o complex, i que sol ser superposat una vegada fet el treball.

Vel·leïtat

Bon dia! per a hui una paraula de les que té de tot. A l'examen no sols podria aparéixer pel significat, sinó també per la ele geminada i per la dièresi que indica que són dues síl·labes diferents.

vel·leïtat [veleitát]

f. Aspiració vaga i inconstant, voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua joventut.