BOCADOLÇA

bocadolça [bokaðólsa] 

1.	m. ICT. Peix selaci (Heptranchias perlo), d'uns tres metres de llargària, amb el dors grisenc, el ventre blanc i els costats d'un gris rogenc, amb set parells de brànquies.

2.	f. ICT. Peix selaci (Hexanchus griseus), de fins a cinc metres de llargària, de color bru bosc, amb sis parells de brànquies.

batirreòmetre

batirreòmetre [batireɔ́metɾe] 

m. METROL./GEOL./OCEAN. Instrument que mesura i registra el sentit i la velocitat dels corrents submarins.

logoplegia

Aquesta paraula, de la mateixa manera que paraplegia, és plana, i per aquest motiu no s'ha d'accentuar. A més, cal fer la síl·laba tònica en "GI".

logoplegia [loɣopleʤía] 

f. PAT. Paràlisi dels òrgans de la parla.

avanttrén

Com en la paraula d'ahir, recordem que geminem la "T" del prefix amb el substantiu posterior i, en aquest cas en concret, cal assenyalar que tren no duu accent (paraula monosil·làbica), però avanttrén té tres síl·labes.

avanttrén [avantɾén] 

m. TECNOL. Conjunt d'un o de dos arbres no motors i les rodes corresponents que tenen certs carruatges, com ara els d'artilleria o les locomotores.

avanttítol

Recordeu que, en valencià, tenim títols, amb "O", i que, a més a més, quan el prefix acaba en la lletra coincident de la paraula següent, la geminem, o la doblem, és a dir, no desapareix, encara que no sone...

I sí, la puntuació és correcta, però... es fa pesada, oi que sí? Aleshores, tracteu de no abusar de la puntuació en els vostres textos.

avanttítol [avantítol] 

m. PERIOD. En un diari, títol que se situa damunt del titular principal d'un article o d'una notícia.

proïsme

L'altra de les dues excepcions de paraules acabades en -ISME a la qual li posem dièresi.

proïsme [pɾoízme] 

m. Persona en relació amb qualsevol altra, considerades des del concepte de solidaritat humana. Tracta el proïsme sense cap mirament.

lluïsme

Una de les dues excepcions de paraules acabades en -ISME i que sí que duen dièresi.

lluïsme [ʎuízme] 

m. HIST./DRET Dret del senyor directe a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga.

joisme jaisme

No fa molt de temps, en la convocatòria de l'examen de l'EOI va eixir el tema del "joisme digital", i hauria estat bé un joc de paraules dient que, el problema de hui dia, no és tan sols aquest, sinó que hi ha un "jaisme i joisme digital", ja que la gent necessita de seguida que els facen cas per a alimentar el seu ego. 

Ah! I no ho oblideu, per regla general, les paraules acabades en -ISME i -ISTA quan l'arrel acaba en vocal, no duen dièresi (tot i haver-hi excepcions).

(idea extreta a partir d'aquest article)

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/880532-el-ljoisme.html

xacra

Hui, tenim aquesta paraula amb dos significats diferents en castellà, encara que en el sentit de dany, la forma primària siga "alifac", totes dues són correctes. A més, també podem utilitzar-la en el sentit que és una "xacra social"

1.	m. Mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia.

crear i criar

Bon dia!

Hui encete una nova etiqueta en la qual diré alguns jocs de paraules que, si el tema ho permet, estarien molt bé en un discurs oral o escrit.

"estem creant i criant fills malcriats", o bé, "estem creant i criant criatures malcriades"

Ja sabeu, si voleu estar atents o atentes a futures idees, subscriviu-vos!

envinagrat

Sabíeu que nosaltres no "encurtim" els productes, sinó que els envinagrem?

envinagrat [eɱvinaɣɾát] 

m. GASTR. Verdura conservada en vinagre que es menja com a aperitiu.

feristela

Hui, ens toca una paraula que, tot i que en l'acabament -EL·LA solem trobar l'aparició de la ele geminada, en aquest cas, no.

feristela [feɾistɛ́la] 

f. Fera menuda, com ara la rabosa o la mostela.

manyà manyana

Aquesta paraula és interessant perquè veieu que, en valencià, també tenim "manyanes", però no són quan comença el dia.

manyà -ana [maɲá] 

m. i f. PROF. Persona que fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro.

en peça

17.

en peça loc. adv. Completament, sense faltar ningú. El poble en peça va assistir al soterrar.

de got i ganivet

got1 [gɔ́t] 

7.	de got i ganivet loc. adj. De mals costums, de mala vida. Gent de got i ganivet.

a tall d'espasa

tall [táʎ] 

26.	a tall d'espasa loc. adv. D'una manera violenta, sense contemplacions. A pesar de les protestes populars, el Govern imposà la seua llei a tall d'espasa.

enviar a pastar fang

No oblideu que nosaltres no enviem ningú a fregir espàrrecs, sinó a pastar fang, entre d'altres.

enviar a pastar fang (a algú) loc. verb. Expulsar-lo de mala manera, amb paraules despectives o violentes. Es posà tan impertinent que el vaig enviar a pastar fang.

A les bones

Cal vigilar aquesta frase que s'escriu amb la preposició "A" i no "PER", a més de ser sempre en plural

a (les) bones loc. adv. Amistosament, per mitjà de la persuasió.

Cirurgia

Cal vigilar que, en aquesta paraula, cal escriure i pronunciar la "R" davant de la "G"

cirurgia [siɾuɾʤía] 

1.	f. MED. Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats o els traumatismes per mitjà d'operacions.

2.	cirurgia estètica f. MED. Part de la cirurgia plàstica, l'objecte principal de la qual és l'embelliment d'una part del cos.

3.	cirurgia plàstica f. MED. Especialitat quirúrgica l'objecte de la qual és restablir, millorar o embellir una part del cos.

Paranoic

paranoic -a [paɾanɔ́jk] 

1.	adj. i m. i f. PSIC./PSIQ. Que patix paranoia.

2.	adj. PSIC./PSIQ. De la paranoia o que hi té relació.

circumspecció

Aquesta paraula, com les altres començades per CIRCUM-, s'escriuen amb "M", independentment de l'element que aparega després.

circumspecció [siɾkumspeksió] 

f. Qualitat de circumspecte.

Feréstec

Paraula plana i amb l'accent tancat.

feréstec -éstega [feɾéstek] 

1.	adj. Que és (un animal) salvatge, que no està domesticat. El llop és un animal feréstec.

2.	adj. Que és (una persona) intractable, esquerpa. Era un home solitari i feréstec que no tenia tracte amb ningú.

3.	adj. Que fa feredat. Un somriure feréstec, ple de malignitat.

Estómac

estómac [estómak] 

1.	m. ANAT. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments.

2.	boca de l'estómac V. boca 38.

3.	mal d'estómac V. mal 56.

Porcellana

Aquesta paraula cal vigilar-la perquè no duu ni "L" ni "L·L".

porcellana [poɾseʎána] 

1.	f. ART Terra cuita molt fina composta de feldespat i caolí, que diferix de l'ordinària per la seua transparència.

2.	f. ZOOL. Mol·lusc gasteròpode marí (Cypraea sp), amb la closca oviforme sense opercle, recoberta d'un esmalt brillant molt fi que s'usava com a material d'adorn en indumentària i mobles, i que habita en els mars càlids, especialment en els tropicals.

3.	f. pl. PAT. Tumor o adenopatia dels ganglis del coll o d'altres regions.

Pobletà

pobletà1 -ana [pobletá] 

1.	adj. De poble, propi de la gent d'un poble. Gent pobletana. Costums pobletans.

2.	m. i f. Habitant d'una població que no és ciutat ni vila.

apocalipsi

Aquesta paraula femenina cal recordar quen en singular, no duu "S", aquesta es reserva per al plural.

apocalipsi [apokalípsi] 

1.	f. REL. Revelació dels esdeveniments de la fi del món.

2.	f. Gran catàstrofe.

nord-africà

Aquesta paraula cal vigilar-la perquè hem de recordar que el gentilici, excepte en posició inicial, no duu majúscula. A més, cal indicar que segueix la norma perquè aparega el guionet, ja que comença per un punt cardinal.

nord-africà -ana [nɔɾtafɾiká] 

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant del nord d'Àfrica.

2.	adj. Del nord d'Àfrica o que hi té relació.

centreeuropeu

Aquesta paraula cal vigilar-la perquè hem de recordar que el gentilici és europeu, i que centre (que no centro)  no és cap punt cardinal. Aleshores, no segueix la norma perquè aparega el guionet.

centreeuropeu -ea [sentɾewɾopɛ́w] (f. [sentɾewɾopéa]) 

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de l'Europa central.

2.	adj. De l'Europa central o que hi té relació.

fettuccine

Aquesta paraula ha d'aparéixer sempre en cursiva o entre cometes per ser un estrangerisme, però també cal destacar que per si sola ja té un significat femení plural, és a dir, cal que diguem "les fettuccine".

fettuccine [fetuʧíne] 

[it.] f. pl. ALIM. Pasta alimentària elaborada amb farina, en forma de tira llarga i plana.

euroescepticisme

Altra paraula sense guionet, ja que aquestes dues vocals unides no formen part de la condició perquè aparega aquest.

euroescepticisme [ewɾoeseptisízme] 

m. POLÍT. Actitud de rebuig o recel cap als projectes polítics de la Unió Europea.

Corredempció

Aquesta paraula destaca perquè el prefix "co-" no duu guionet i, a més, dobla la "R" com sol ser habitual en els prefixos monosil·làbics. També cal indicar l'aparició de l'aplec "-mpc-", tot i que la "P" no sona. 

corredempció [koreðemsió] 

f. REL. Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l'obra redemptora de Crist.

baixmedieval

Paraula sense guionet, ja que no té les condicions per a tindre'n. És una sola paraula, un baix medieval significaria un nan de l'època medieval.

baixmedieval [bajʒmeðievál] 

adj. HIST. De la Baixa Edat Mitjana o que hi té relació.

Virgo

Paraula que acaba amb -O àtona, i que té un doble significat...

virgo [víɾɣo] 

1.	m. i f. inv. ASTROL. Verge 6.

2.

m. Himen.

Ancoreta

I hui, presentem una altra de les nostres propostes per a ser afegides al DNV de l'AVL, "l'ancoreta", que és un ham, però amb més garfis.

La dieu vosaltres?

Serracames

Hui he tramés a l'AVL una proposta perquè afigen en el DNV el mot "serracames", que és com diem a Sollana al saltamartí, entre molts d'altres noms!

saltamartí [saltamaɾtí] 

1.	m. ZOOL. Insecte herbívor de cos massís, cap gros i ulls prominents, de color terrós rogenc, amb el tercer parell de potes robustes i llargues a propòsit per a saltar, d'hàbits migratoris, que forma a vegades núvols que destruïxen la vegetació dels llocs per on passa.

Magnicidi

magnicidi [magnisíði] 

m. DRET/POLÍT. Assassinat d'un alt càrrec de l'Estat o de la política.

Mor Isabel-Clara Simó

I vint anys després de la mort d'Enric Valor, ens deixa un altre pilar fonamental de la nostra literatura...

https://www.ara.cat/cultura/Mor-Lletres-Catalanes-Isabel-Clara-Simo_0_2373362779.html

Atzagaia

atzagaia [aʣaɣája] 

f. HIST./ARM. Llança curta i de poc de pes, que s'usava com a arma llancívola.

Atziac

atziac -aga [aʣiák] 

adj. Nefast, funest, gens favorable. Un dia atziac.

Atzavara

(atzavara) pitera1 [pitéɾa] 

f. BOT. Planta (Agave americana) d'una gran talla, de fulles carnoses molt grans, espinoses en les vores i acabades en un fort mucró, i de flors de color groguenc, originària de Mèxic i molt estesa en la costa mediterrània, utilitzada en jardineria.

Atzarí

atzarí [aʣaɾí] 

m. BOT. Planta herbàcia perenne (Asarum europaeum), de rizoma rèptil, fulles arrenyonades i grosses, i escapus central amb flors terminals de color roig tirant a negre.

Atzembla

Per a començar l'any, un llistat de paraules començades per ATZ-

atzembla [aʣémbla] 

f. CAVALL. Bèstia de càrrega.