proïsme [pɾoízme]
m. Persona en relació amb qualsevol altra, considerades des del concepte de solidaritat humana. Tracta el proïsme sense cap mirament.
|
Amb vocabulari preparatori per als exàmens oficials de valencià. No feu parlar, i feu parlar!
m. Persona en relació amb qualsevol altra, considerades des del concepte de solidaritat humana. Tracta el proïsme sense cap mirament.
|
m. HIST./DRET Dret del senyor directe a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga.
|
f. Aspiració vaga i inconstant, voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua joventut.
|
| 1. |
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Suïssa.
|
| 2. |
adj. De Suïssa o que hi té relació.
|
| 3. |
m. ORNIT. Gomet2.
|
| 4. |
m. ALIM. Tassa de xocolate amb nata damunt.
|
| 5. |
m. GASTR. Coca de forma ovalada, elaborada amb farina, ous i sucre.
|