Feliç any nou!!!

Recordeu que hui és la Nit de Cap d'Any, i no la Nit Vella

Acetilé / acetilè

acetilé (o acetilè) [asetilé] 

m. QUÍM. Hidrocarbur gasós i inflamable, que s'obté quan es posen en contacte l'aigua i el carbur de calci.

Conéixer / conèixer

conéixer (o conèixer) [konéjʃeɾ] 

1.	v. tr., intr. i pron. Formar-se o tindre una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa). Coneix tots els carrers de València. El xiquet encara no coneix. Conéixer-se a si mateix.

2.	v. tr. Haver vist, llegit o sentit (a algú o alguna cosa), o haver estat (en un lloc). Conéixer una pel·lícula. Conec l'autor de l'assaig, n'he llegit algunes obres.

3.	v. tr. i intr. Dominar (una matèria determinada o la pràctica d'alguna cosa). Coneix l'art de la retòrica. Estudiar per afany de conéixer.

4.	v. tr. Tindre consciència (d'alguna cosa). Conec les meues obligacions.

5.	v. tr. Estar informat (d'alguna cosa). Conéixer el preu de la gasolina.

6.	v. tr. Descobrir o veure (una cosa que es manifesta poc o molt). De seguida va conéixer les seues intencions.

7.	v. tr. Tindre, algú, experiència (d'alguna cosa). Ha conegut la guerra. On ell viu s'han conegut dies de molta calor.

8.	v. tr. [ant.] Tindre, un home, relació sexual (amb una dona).

9.	v. tr. [usat negativament] Sentir, tindre (una qualitat, un sentiment). No coneix la vergonya. No coneix l'enveja. La seua bondat no coneix límits.

10.	v. tr. Reconéixer 1. Amb eixe pentinat no t'havia conegut. Quan es posa a discutir d'eixe tema es transforma de tal manera que no el conec.

11.	v. tr. Designar (a algú o alguna cosa) habitualment per un nom diferent del legal. El coneixien com el Roig, tot i que el seu nom era Vicent.

12.	v. tr. i pron. Haver vist i tractat més o menys (una persona). El vam conéixer a Alacant. Només es coneixen de vista.

13.	v. intr. DRET Actuar en un assumpte amb la facultat legítima per a fer-ho. Competència per a conéixer de les causes civils.

14.	v. tr. DRET Examinar (una causa) per a jutjar-la. Conéixer el plet.

15.	conéixer el percal V. percal 2.

16.	conéixer les passeres V. passera 6.

17.	conéixer més gent que el capellà de les roques V. gent 3.

18.	conéixer més que la ruda (a algú) V. ruda 2.

19.	donar-se a conéixer V. donar 107 i 108.

20.	ningun geperut es coneix la gepa V. geperut 3.

21.	val més boig conegut que savi per conéixer V. boig 8.

Bèstia / béstia

bèstia (o béstia) [béstia] 

1.	f. Animal irracional, especialment els quadrúpedes de càrrega. Tiraven el carro dos bèsties poderosíssimes.

2.	f. (o m.) Persona brutal, intractable, que es comporta d'una manera violenta i desconsiderada. No vull tractar amb eixe home perquè és una bèstia.

3.	f. Part animal de l'home. La bèstia que tots portem dins.

4.	adj. Que actua irracionalment, d'una manera brutal. No sigues bèstia, home!

5.	bèstia negra f. Allò que és o que es considera causa de grans mals i que, per tant, es convertix en objecte d'odi o de refús, especialment dins d'un grup.

6.	mala bèstia f. (o m.) Persona roín, maligna.

7.	sense dir ni ase ni bèstia V. ase 15.

Trévol / trèvol

trévol (o trèvol) [tɾévol] 

1.	m. BOT. Planta herbàcia anual (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, estipulades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls o espigues molt densos, i de fruit xicotet, usada com a planta ferratgera.

2.	m. BOT. Fulla de trévol.

3.	m. Forma o motiu ornamental que evoca una fulla de trévol.

4.	m. OBR. PÚBL. En una xarxa de carreteres, especialment d'autopistes, sistema d'enllaç a diferents nivells que servix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.

5.	m. pl. JOCS Coll de la baralla francesa que es distingix per dur dibuixades fulles de trévol negres.

6.	m. JOCS Carta d'este coll.

7.	m. HERÀLD. Fulla de tres lòbuls arredonits i amb tija.

8.	trévol d'aigua m. BOT. Planta aquàtica (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg, i de flors rosades en raïms.

9.	trévol de prat m. BOT. Trévol (Trifolium pratense) de tiges dretes o ascendents, folíols amb una taca blanca en forma de mitja lluna i flors rosades o rogenques en glomèruls, molt comú en els prats i en els herbassars humits i plantat com a farratge.

Trémol / trèmol

Ara ve una sèrie de paraules amb doble accentuació

trémol (o trèmol) [tɾémol] 

1.	m. BOT. Arbre caducifoli (Populus tremula), de crosta llisa, fulles arredonides i sinuades, molt bellugadisses i d'aments penjants.

2.	m. FUST. Fusta d'este arbre.

Rojos

Vigileu aquesta nit si mengeu rojos (roig en singular), que té una definició que fa referència a este menjar.

9.	m. ZOOL. Crustaci comestible (Plesiopenaeus edwardsianus), semblant al llagostí, però més gran i de color roig fosc.

Zenit

Atenció al canvi de la síl·laba tònica!

zenit [zenít] 

1.	m. ASTR. Punt de l'hemisferi celest situat en la vertical astronòmica d'un lloc geogràfic o d'un observador.

2.	m. Punt culminant d'una cosa. Ha arribat el zenit de la seua carrera.

Zelós

Cal no confondre-la, en el seu primer significat, amb gelós, que significa únicament 'que sospita que la persona estimada sent preferència cap a una altra persona'.

zelós -osa [zelós] 

1.	adj. Que té zel, que actua amb zel. Sempre ha sigut un zelós defensor de la llibertat.

2.	adj. Que sent zels. La seua dona és molt zelosa.

Zèfir

Paraula amb dos significats ben distints, i començada per la "Z"

zèfir [zɛ́fiɾ] 

1.	m. METEOR. Vent suau de l'oest.

2.	m. TÈXTIL Teixit fi de cotó tenyit en madeixa en colors clars.

Argüir

Cal recordar que els infinitius dels verbs acabats en VOCAL+IR no duen dièresi, excepte aquest, per a indicar que la "U" sona

argüir [aɾɣuíɾ] 

1.	v. intr. Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura. No podem argüir res contra unes proves tan contundents.

2.	v. tr. Deduir d'una manera raonada.

3.	v. tr. Ser indici (d'alguna cosa).

Aroma

AVL:

aroma [aɾóma] 

1.	m. Olor agradable, fragància característica de certes substàncies d'origen animal o vegetal. L'aroma de la canella. L'aroma propi de la primavera.

2.	m. BOT. Flor de l'aromer.

3.	m. Borleta que imita la inflorescència de l'aromer.

DIEC:

aroma

1 1 f. [LC] Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L’aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma.
1 2 f. [LC] Olor agradable.
2 1 f. [LC] [BOS] Flor de l’aromer.
2 2 f. [LC] Borleta que imita la flor de l’aromer.

Ret

Aquesta paraula, que apareix com la majoria de les oclusives (posició aguda, VOCAL+ OCLUS.) acabades en -T, té un problema afegit i és que en els diccionaris normatius no és coincident en el gènere:
Definició de l'AVL:

ret [rét] 

1.	f. INDUM. Bossa de malla que es posa en el cap per a retindre els cabells.

2.	f. PESCA/ESPORT/ESPECT. Xàrcia 1-5.

Definició del DIEC:

ret

1 m. [LC] Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
2 m. [AGP] [IT] [SP] Xarxa 1 i 2 .

Lacustre

Paraula interessant perquè, tot i vindre de llac, s'escriu amb "L" inicial

lacustre [lakústɾe] 

1.	adj. Que es troba en un llac o que s'ha construït en un llac. Una ciutat lacustre. Ports marítims, fluvials i lacustres.

2.	adj. BIOL. Que viu o que creix (un organisme) en els llacs. La fauna lacustre. Les plantes lacustres.

3.	adj. GEOGR. Dels llacs o que hi té relació. El medi lacustre.