Argüir

Cal recordar que els infinitius dels verbs acabats en VOCAL+IR no duen dièresi, excepte aquest, per a indicar que la "U" sona

argüir [aɾɣuíɾ] 

1.	v. intr. Formular arguments a favor o en contra d'una opinió, d'una decisió, d'una mesura. No podem argüir res contra unes proves tan contundents.

2.	v. tr. Deduir d'una manera raonada.

3.	v. tr. Ser indici (d'alguna cosa).