logoplegia

Aquesta paraula, de la mateixa manera que paraplegia, és plana, i per aquest motiu no s'ha d'accentuar. A més, cal fer la síl·laba tònica en "GI".

logoplegia [loɣopleʤía] 

f. PAT. Paràlisi dels òrgans de la parla.

avanttrén

Com en la paraula d'ahir, recordem que geminem la "T" del prefix amb el substantiu posterior i, en aquest cas en concret, cal assenyalar que tren no duu accent (paraula monosil·làbica), però avanttrén té tres síl·labes.

avanttrén [avantɾén] 

m. TECNOL. Conjunt d'un o de dos arbres no motors i les rodes corresponents que tenen certs carruatges, com ara els d'artilleria o les locomotores.

Feréstec

Paraula plana i amb l'accent tancat.

feréstec -éstega [feɾéstek] 

1.	adj. Que és (un animal) salvatge, que no està domesticat. El llop és un animal feréstec.

2.	adj. Que és (una persona) intractable, esquerpa. Era un home solitari i feréstec que no tenia tracte amb ningú.

3.	adj. Que fa feredat. Un somriure feréstec, ple de malignitat.

Estómac

estómac [estómak] 

1.	m. ANAT. Porció dilatada del tub digestiu, situada entre l'esòfag i el duodé, on té lloc la quimificació dels aliments.

2.	boca de l'estómac V. boca 38.

3.	mal d'estómac V. mal 56.

Acetilé / acetilè

acetilé (o acetilè) [asetilé] 

m. QUÍM. Hidrocarbur gasós i inflamable, que s'obté quan es posen en contacte l'aigua i el carbur de calci.

Conéixer / conèixer

conéixer (o conèixer) [konéjʃeɾ] 

1.	v. tr., intr. i pron. Formar-se o tindre una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa). Coneix tots els carrers de València. El xiquet encara no coneix. Conéixer-se a si mateix.

2.	v. tr. Haver vist, llegit o sentit (a algú o alguna cosa), o haver estat (en un lloc). Conéixer una pel·lícula. Conec l'autor de l'assaig, n'he llegit algunes obres.

3.	v. tr. i intr. Dominar (una matèria determinada o la pràctica d'alguna cosa). Coneix l'art de la retòrica. Estudiar per afany de conéixer.

4.	v. tr. Tindre consciència (d'alguna cosa). Conec les meues obligacions.

5.	v. tr. Estar informat (d'alguna cosa). Conéixer el preu de la gasolina.

6.	v. tr. Descobrir o veure (una cosa que es manifesta poc o molt). De seguida va conéixer les seues intencions.

7.	v. tr. Tindre, algú, experiència (d'alguna cosa). Ha conegut la guerra. On ell viu s'han conegut dies de molta calor.

8.	v. tr. [ant.] Tindre, un home, relació sexual (amb una dona).

9.	v. tr. [usat negativament] Sentir, tindre (una qualitat, un sentiment). No coneix la vergonya. No coneix l'enveja. La seua bondat no coneix límits.

10.	v. tr. Reconéixer 1. Amb eixe pentinat no t'havia conegut. Quan es posa a discutir d'eixe tema es transforma de tal manera que no el conec.

11.	v. tr. Designar (a algú o alguna cosa) habitualment per un nom diferent del legal. El coneixien com el Roig, tot i que el seu nom era Vicent.

12.	v. tr. i pron. Haver vist i tractat més o menys (una persona). El vam conéixer a Alacant. Només es coneixen de vista.

13.	v. intr. DRET Actuar en un assumpte amb la facultat legítima per a fer-ho. Competència per a conéixer de les causes civils.

14.	v. tr. DRET Examinar (una causa) per a jutjar-la. Conéixer el plet.

15.	conéixer el percal V. percal 2.

16.	conéixer les passeres V. passera 6.

17.	conéixer més gent que el capellà de les roques V. gent 3.

18.	conéixer més que la ruda (a algú) V. ruda 2.

19.	donar-se a conéixer V. donar 107 i 108.

20.	ningun geperut es coneix la gepa V. geperut 3.

21.	val més boig conegut que savi per conéixer V. boig 8.

Bèstia / béstia

bèstia (o béstia) [béstia] 

1.	f. Animal irracional, especialment els quadrúpedes de càrrega. Tiraven el carro dos bèsties poderosíssimes.

2.	f. (o m.) Persona brutal, intractable, que es comporta d'una manera violenta i desconsiderada. No vull tractar amb eixe home perquè és una bèstia.

3.	f. Part animal de l'home. La bèstia que tots portem dins.

4.	adj. Que actua irracionalment, d'una manera brutal. No sigues bèstia, home!

5.	bèstia negra f. Allò que és o que es considera causa de grans mals i que, per tant, es convertix en objecte d'odi o de refús, especialment dins d'un grup.

6.	mala bèstia f. (o m.) Persona roín, maligna.

7.	sense dir ni ase ni bèstia V. ase 15.

Trévol / trèvol

trévol (o trèvol) [tɾévol] 

1.	m. BOT. Planta herbàcia anual (Trifolium sp), de fulles trifoliolades, estipulades, flors rosades, blanques o grogues en glomèruls o espigues molt densos, i de fruit xicotet, usada com a planta ferratgera.

2.	m. BOT. Fulla de trévol.

3.	m. Forma o motiu ornamental que evoca una fulla de trévol.

4.	m. OBR. PÚBL. En una xarxa de carreteres, especialment d'autopistes, sistema d'enllaç a diferents nivells que servix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.

5.	m. pl. JOCS Coll de la baralla francesa que es distingix per dur dibuixades fulles de trévol negres.

6.	m. JOCS Carta d'este coll.

7.	m. HERÀLD. Fulla de tres lòbuls arredonits i amb tija.

8.	trévol d'aigua m. BOT. Planta aquàtica (Menyanthes trifoliata), de fulles alternes amb tres folíols i un pecíol llarg, i de flors rosades en raïms.

9.	trévol de prat m. BOT. Trévol (Trifolium pratense) de tiges dretes o ascendents, folíols amb una taca blanca en forma de mitja lluna i flors rosades o rogenques en glomèruls, molt comú en els prats i en els herbassars humits i plantat com a farratge.

Trémol / trèmol

Ara ve una sèrie de paraules amb doble accentuació

trémol (o trèmol) [tɾémol] 

1.	m. BOT. Arbre caducifoli (Populus tremula), de crosta llisa, fulles arredonides i sinuades, molt bellugadisses i d'aments penjants.

2.	m. FUST. Fusta d'este arbre.

Zenit

Atenció al canvi de la síl·laba tònica!

zenit [zenít] 

1.	m. ASTR. Punt de l'hemisferi celest situat en la vertical astronòmica d'un lloc geogràfic o d'un observador.

2.	m. Punt culminant d'una cosa. Ha arribat el zenit de la seua carrera.

Vespra

Hui és la vespra, és a dir, el dia anterior, de la Cremà... Si no heu anat encara, intenteu visitar els monuments fallers abans que es cremen... Peò recordeu, si aneu, que siga de vesprada, i no de "vesprà", perquè aquesta és una forma incorrecta.

vespra [véspɾa]

1.	f. Dia que en precedix un altre determinat, especialment quan es tracta d'un dia de festa. La vespra del dia de Sant Antoni.

2.	f. [usat generalment en plural] Dies pròxims a un dia determinat. Vespres d'exàmens es posà malalt.

3.	f. pl. REL. Part de l'ofici diví que es diu a la vesprada, abans de les completes.

4.	de la festa, la vespra V. festa 8.

5.	dies de molt, vespres de poc V. dia 41.

6.	qui no té la vespra no té la festa loc. orac. S'usa per a indicar que en les festivitats, tan important com celebrar el dia de la festa és fruir de la vespra.

Bàsquet - basquet

Dues paraules que, segons la síl·laba tònica, tenen un significat o un altre.

basquet [baskét]

m. Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa. He comprat un basquet de tomaques. bàsquet [básket] 1. m. ESPORT Esport practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que intenten introduir amb les mans una pilota dins d'una cistella que defén l'equip contrari. 2. m. ESPORT Cistella 2. 3. m. ESPORT Encistellada.

Bàsquet i basquet

Vídeo de youtube amb l'expliació: https://www.youtube.com/watch?v=qRXSRekYo4A

bàsquet [básket]

1.

m. ESPORT Esport practicat entre dos equips, de cinc jugadors cadascun, que intenten introduir amb les mans una pilota dins d'una cistella que defén l'equip contrari. basquet [baskét] m. Caixa de fusta o de plàstic que s'utilitza per al transport de fruita i hortalissa. He comprat un basquet de tomaques.

Gra

Bon cap de setmana!

Recordeu, les paraules monosil·làbiques no porten accent en la majoria dels casos, excepte en el llistat de les de l'accent diacrític