Caravel·la

Bones! Per a hui, una paraula de l'elemental, que amb la terminació -el·la afavoreix l'aparició d'una ele geminada. I, a més a nés, aquesta es tracta de la primera paraula amb què iniciem l'etiqueta de les paraules que en castellà és B, i en valencià V. O a l'inrevés!

Estan bojos estos valencians!  ;)

caravel·la [kaɾavɛ́la]

f. NÀUT. Embarcació ràpida i lleugera, de popa plana i d'una sola coberta, de buc relativament curt, ample i molt alt, amb castell elevat a proa i a popa, i amb tres arbres armats de veles llatines.