La bellesa del temps

En aquest escrit tractarem d’analitzar el significat de la bellesa i la relativitat d’aquesta al llarg del temps, i de com és la societat la que considera què és bell i que no i de com afecta, especialment, tant els homes com les dones.

En primer lloc, podem definit allò que és la bellesa, la qual es pot considerar com tot allò que resulta agradable per als sentits però, tanmateix, sabem que aquesta és una qüestió completament relativa i subjectiva. Així, encara que també es podria parlar d’altres temes com la música o l’art, ens centrarem en la bellesa de les persones i en la fotogènia. I és que, la relació no ha de ser necessària.

Per altra banda, es pot remarcar que la idea de bellesa ha evolucionat al llarg del temps , fet que referma la subjectivitat de l’ideari de bellesa. Aleshores, no es pot parlar sinó que de preferències d’allò que es considera bonic, però allò important és educar i entendre que tot pot ser plaent per als sentits.

Per aquest motiu, arreu del món, ens hi trobem el naixement d’una pressió social sobre les persones de qualsevol edat que està causant la proliferació de malalties alimentàries com ara l’anorèxia i la bulímia, cada vegada més habitual en joves i no tan joves, i l’augment considerable en edats preferentment adultes d’una dependència d’operacions de cirurgia estètica.

En definitiva, tot es veu segons ulls es miren i allò important que la gent s’estime i es considere bella, i que tan prompte com siga possible cal que s’eduque a les escoles al voltant d’aquesta qüestió per a reduir-ne les conseqüències.